Només el 25% del parc d’edificis europeu ha estat renovat i la taxa anual de rehabilitació se situa entorn l’1%, molt per sota de l’esperat. Calen mecanismes i iniciatives per accelerar un procés que no pot deixar part de la ciutadania enrere.
La rehabilitació energètica és un repte immens. La Unió Europea ha estat promovent activament el concepte de finestretes úniques (conegudes com a OSS, per les sigles en anglès de one-stop shops) per tal d’agilitzar i millorar el procés derehabilitació d’edificis. Unes finestretes úniques que actuen com a centres que ofereixen solucions integrades per a la rehabilitació i simplifiquen el procés per a la ciutadania mitjançant serveis d’assessorament tècnic, financer, administratiu, legal o comunitari.
L’objectiu és superar les barreres més habituals en els processos de rehabilitació d’edificis i començar així a augmentar la taxa actual de l’1%. La Directiva sobre l’Eficiència Energètica dels Edificis (EPBD), aprovada el desembre de 2023, estableix que, abans de 2026, els estats membres han de promoure la implementació de, com a mínim, una d’aquestes finestres úniques cada 80.000 habitants. I, a la vegada, la directiva reconeix el potencial d’aquest instrument per abordar la vulnerabilitat energètica. En concret, l’article 9 de la EPBD obliga els estats membres a proporcionar assistència tècnica, per exemple, a través d’aquestes finestretes úniques, prestant especial atenció a la vulnerabilitat.
Promovent-ne la implementació real
El projecte GiDOMUS treballa amb aquest objectiu, el de definir uns serveis de finestreta única que
no deixin ningú enrere i promoguin la rehabilitació energètica a escala residencial en qualsevol àmbit, rural i urbà. Un fet que implica adaptar i dissenyar serveis, circuits i procediments a cada oficina o finestreta única que permetin millorar l’accessibilitat, facilitant informació i serveis perquè els usuaris en situació de vulnerabilitat coneguin i puguin aprofitar els recursos disponibles.
L’objectiu d’aquestes OSS és proporcionar serveis fiables i transparents, que generin confiança en
persones que poden ser reticents a emprendre processos de rehabilitació per por, desconeixement o desinformació. Perquè promoure rehabilitacions energètiques contribueix a millorar les condicions de l’habitatge, reduir la despesa energètica i combatre els índexs actuals de pobresa energètica.